Los Extraños

Bryan Bertino ens presenta una història d'angoixa. No crec que hi hagi cap paraula que la descrigui millor... "angoixa". Una parella dins d'un cotxe es dirigeix cap a una casa per passar la nit. En un principi Scott Speedman (el personatge masculí), havia planejat una nit molt diferent amb pètals de rosa, un sopar romàntic, música captivadora.... però Liv Tyler (el personatge femení) no ha pensat el mateix. Desprès de donar-li carbasses a la proposta de matrimoni han de passar la nit junts a casa dels pares d'ell doncs tenen lloc més on anar i és massa tard per separar-se en aquells moments.

Fins aquí tot ens indica que la pel.lícula no tindrà gaire de novetat (i de fet així és). Uns cops a la porta indiquen el "pistoletazo de salida" a l'angoixa que aniràs acumulant al llarg de la història. Els protagonistes s'apropen a la porta i pregunten qui hi ha.... una veu de los més preocupant pregunta... "¿Está Tamara?".... aquí jo ja vaig començar a pensar que patiríem com porquets a l'escurxador... i també que podrien haver buscat un altre nom que no fos Tamara, però bé....
A partir d'aquest moment els fets comencen a succeir-se de forma seqüencial, sense presa però sense deixar-te un moment per poder relaxar-te. Un encaputxats amb màscares diverses (ja sabem que està molt sobat aquest recurs, però segueix sent eficient... almenys per mi i la Sandra que cada cop que sortien ens feiem kaketa a sobre!!!!) comencen a fer presència en les finestres de la casa. Coses de dins la casa comencen a acanviar de posició i per tant comences a sospitar que algú hi ha a dins o bé han entrat (no diré quina de les opcions és.....).

Comencen els protagonistes a buscar escapatòria dels seus misteriosos acossadors... la conclusió.... si la voleu saber mireu la pel.lícula i disfruteu d'una "mala estona"....


P.D. ... em van dir que tenia un aire a "Funny Games"... doncs la veritat només li veig la semblança en què la història té lloc dins d'una casa, per la resta res de res. Per suposat no és tan excel.lent com l'obra de Hanneke, però es queda en un entreteniment de lo més recomenable... sempre i quan vulguis passar una estona engoixada de la hòstia.